Dessensibilització sistemàtica

HISTÒRIA

Al llarg del segle XX es desenvolupa el conductisme, el qual va ser impulsat per John Watson, el qual en va ser un dels principals representants.

Segons Watson, la psicologia s'havia de reduir a l'estudi del comportament observable i/o mesurable objectivament perquè pogués ser considerada una ciència.

Un dels personatges que més va influir en Watson va ser Ivan Pavlov, el qual inicialment havia dut a terme estudis sobre el sistema digestiu, el sistema nerviós... Els experiments que van fonamentar les bases del Conductisme però, van ser aquells que van demostrar l'existència de respostes condicionades i respostes incondicionades a determinats estímuls.

Durant un dels estudis del sistema digestiu dels gossos, Pavlov sempre feia sonar una campaneta abans de portar-los el menjar. D'aquesta manera va poder observar que en fer-la sonar, els gossos començaven a salivar (sense que el menjar i fos present).

Les conclusions que va treure d'aquest fet, van ser que els gossos havien estat "condicionats" de tal manera que aquests associecin el so de la campaneta amb el menjar.

Watson va aplicar els resultats que havia obtingut Pavlov a l'ésser humà, i el va utilitzar per explicar fenòmens com ara les fòbies (por per associació).

• El condicionament clàssic, defensat per Pavlov, és aquell que considera els humans com éssers sotmesos a estímuls que els produeixen una certa resposta (planteja l'ésser humà com una màquina).
• El condicionament operant que defensava B.F. Skinner defensava que les respostes que doni l'individu seran diferents en funció de les conseqüències que aquestes comportin. Les conductes que proporcionin beneficis augmentaran mentre que les que comportin càstigs s'inhibiran.

Mary Cover Jones és l'autora de la DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA, teoria que deia que les pors que havien estat apreses es podien desaprendre.

PRÀCTICA

Cas A:

 Un nen de 7 anys veu un accident d'autobús a la televisió mentre veu les notícies amb la seva àvia. Des que va veure l'accident, el nen no puja més als autobuso perquè li fan molta por.

-Yaiza Navarro

-Gemma Nicolau

-Raquel Nierga

PAS 1: Fer passar el nen per davant de l'estació d'autobusos acompanyat de la seva àvia mentre van de camí cap a una botiga de caramels.

PAS 2: Donar-li per berenar alguna cosa que li agradi molt i menji poques vegades mentre li fem mirar una pel·lícula on hi apareixin autobusos.

PAS 3: Motivar el nen amb experiències pròpies dels familiars més pròxims mentre aquest s'ho passa bé jugant.

PAS 4: L'àvia li regala al seu nét una joguina en forma d'autobus i li explica de manera divertida com són els autobusos i els avantatges de fer-lo servir. 

PAS 5: Dur el nen a l'estació d'autobusos perquè pugui parlar amb un dels conductors i fer que aquest li expliqui què fa durant un dia laboral; sense que el nen puji a l'autobus. 

PAS 6: De camí al parc, aturar-se en una parada de busos i fer-li pujar uns quants graons i, d'aquesta manera fer-li veure que hi ha molta gent que hi puja i que no té por.

PAS 7: Proposar-li d'anar a un parc d'atraccions amb la condició de fer-ho en autobus.

PAS 8: Fer-lo pujar a un autobus i deixar que s'hi assegui una estona duent a sobre l'autobus de joguina que li havia regalat l'àvia. Un cop dins comparar la joguina amb el bus de debò.

PAS 9: Després del fet d'haver vist un autobus per dins, motivar-lo per què en faci un dibuix.

PAS 10: Pujar en un autobus amb la família i fer un viatge al parc d'atraccions, tal i com havíem proposat anteriorment.

CONCLUSIONS

L'associació d'idees és un procés d'aprenentatge en el qual hi intervenen en gran mesura les respostes que donem a certs estímuls. Perquè es pugui dur a terme l'aprenentage un individu ha d'estar exposat a un estímul prèviament preparat per l'investigador i, d'aquesta manera poder condicionar la resposta que aquest efectuarà posteriorment.

El procés de dessensibilització sistemàtica pot donar molt bons resultats en alguns tipus de fòbies, com ara l'anterior, però actualment hi ha altres tècniques (a part d'aquesta) que poden ser més eficaces en casos més complicats.

La modificació d'una conducta apresa però, pot ser un procés més o menys llarg i, no sempre fàcil d'aconseguir. Cada persona posseeix característiques diferents i, per això hi haurà enfocaments que funcionaran amb unes i amb d'altres no; un fet imprescindible perquè funcioni però, és que hi ha d'haver certa continuïtat en cada un dels passos que es duran a terme, els quals han d'ésser progressius per arribar a superar els problemes (en el cas de la pràctica, una fòbia). Això sí, se seguirà endavant sempre que la persona que tingui la fòbia sigui capaç d'avançar, ja que forçar a una persona podria tenir un efecte contraproduent.

La dessensibilització sistemàtica és una tècnica que a vegades pot funcionar a la primera o que, en comptes d'això s'hagi d'anar refent a mesura que es duu a terme perquè: no hi ha els suficients passos, aquests estan desordenats, el pacient no es veu capaç de seguir i s'han de modificar... És una tècnica en què no es poden preveure els resultats, sinó que s'ha d'esperar a veure com reacciona el pacient; no es manté una estructura estable.

Pràctica fonaments psicologia: Introspecció

Definició:
la introspecció és pot considerar una capacitat de reflexió en estat conscient de la ment que permet una observació dels processos mentals individuals i propis de la mateixa persona, els quals poden ser molt variats, ja que abarca des de sons o imatges fins a records o pensaments més complexos.

Pràctica Introspectiva :
Milers de pensaments passen pel nostre cervell al llarg del dia i, quan duus a terme una pràctica d'introspecció poden aparèixer idees, sons, records, imatges...

En el meu cas, durant la introspecció (que va durar uns 10 minuts), durant els primers minuts no aconseguia deixar de pensar en la pràctica que havia de fer, com l'havia de fer... Vaig intentar distreure'm mirarnt diferents punts visuals i escoltant els sons que només se senten quan s'està en silenci.
Primer vaig coemençar a pensar en el que havia de fer aquella tarda i diverses preocupacions relacionades amb treballs, exàmens... A partir d'aquestes idees, els pensaments es van començar a desviar i vaig començar a pensar en coses molt diverses.
En aquesta estona que vaig dedicar a la introspecció, vaig mantenir una conversa amb mi mateixa referent a records o preocupacions, que és una pràctica que em resulta bastant familiar. En certs moments, també em venien a la ments temes musicals que havia escoltat el dia anterior o també records de situacions en les quals m'havia trobat feia pocs dies, normalment acompanyades d'imatges estàtiques i en moviment...

Va ser una experiència interessant i, el temps que hi vaig dedicar va passar de manera molt ràpida; és a dir, no és una situació incòmoda ni es passa una mala estona. És una prova per veure que el cervell no deixa mai d'actuar i que, dels milers o milions d'idees que tenim al dia algunes les fem servir i les altres les descartem i oblidem, ja que sinó no podríem suportar la pressió. 

Conclusions:
Em va costar deixar que la ment deixés enrere la idea de com fer aquesta pràctica i poder pensar en altres temes, ja que si seguia d'aquesta manera no podria dur a terme una "observació" gaire ben elaborada. Quan vaig aconseguir pensar en moltes de les altres idees que tenia m'adonava que passava d'una a una altra en qüestió de molt poc temps i, algunes vegades no hi havia cap relació o connexió entre dues idees consecutives.
Quan un es proposa dur a terme una pràctica com aquesta a vegades és difícil no dirigir la ment cap a una direcció o altra, en canvi, quan un està relaxat sense pensar en res concret el cervell no para de donar voltes a diferents temes en què en altres moments ni tan sols hauria pensat. En el meu cas, el moment en què sol passar és just abans de dormir quan no estàs massa cansat i t'adorms de seguida perquè llavors estàs completament sol amb els teus pensaments; sense distraccions de cap tipus.
Vaig poder comprovar que els records, sumen el conjunt de totes les sensacions, és a dir, en un record hi ha sons, imatges, idees, emocions, sentiments, idees sobre què podria haver passat... Per aquest motiu potser són als que vaig dedicar més estona. També vaig dedicar molta estona a "el que podria passar" és a dir, les preocupacions i quina seria la manera més eficaç d'afrontra-les.

En resum, és una pràctica interessant que mostra que l'activitat del cervell no cessa en cap moment, que sempre hi ha una veu interior per guiar els pensaments i idees i que, és una activitat que requereix no pensar una estona en el que estàs fent.