viernes, 19 de noviembre de 2010

Dessensibilització sistemàtica

HISTÒRIA

Al llarg del segle XX es desenvolupa el conductisme, el qual va ser impulsat per John Watson, el qual en va ser un dels principals representants.
Segons Watson, la psicologia s'havia de reduir a l'estudi del comportament observable i/o mesurable objectivament perquè pogués ser considerada una ciència.
Un dels personatges que més va influir en Watson va ser Ivan Pavlov, el qual inicialment havia dut a terme estudis sobre el sistema digestiu, el sistema nerviós... Els experiments que van fonamentar les bases del Conductisme però, van ser aquells que van demostrar l'existència de respostes condicionades i respostes incondicionades a determinats estímuls.
Durant un dels estudis del sistema digestiu dels gossos, Pavlov sempre feia sonar una campaneta abans de portar-los el menjar. D'aquesta manera va poder observar que en fer-la sonar, els gossos començaven a salivar (sense que el menjar i fos present).
Les conclusions que va treure d'aquest fet, van ser que els gossos havien estat "condicionats" de tal manera que aquests associecin el so de la campaneta amb el menjar.

Watson va aplicar els resultats que havia obtingut Pavlov a l'ésser humà, i el va utilitzar per explicar fenòmens com ara les fòbies (por per associació).
  • El condicionament clàssic, defensat per Pavlov, és aquell que considera els humans com éssers sotmesos a estímuls que els produeixen una certa resposta (planteja l'ésser humà com una màquina).
  • El condicionament operant que defensava B.F. Skinner defensava que les respostes que doni l'individu seran diferents en funció de les conseqüències que aquestes comportin. Les conductes que proporcionin beneficis augmentaran mentre que les que comportin càstigs s'inhibiran.
Mary Cover Jones és l'autora de la DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA, teoria que deia que les pors que havien estat apreses es podien desaprendre.

PRÀCTICA

Cas A:
 Un nen de 7 anys veu un accident d'autobús a la televisió mentre veu les notícies amb la seva àvia. Des que va veure l'accident, el nen no puja més als autobuso perquè li fan molta por.

-Yaiza Navarro
-Gemma Nicolau
-Raquel Nierga

PAS 1: Fer passar el nen per davant de l'estació d'autobusos acompanyat de la seva àvia mentre van de camí cap a una botiga de caramels.

PAS 2: Donar-li per berenar alguna cosa que li agradi molt i menji poques vegades mentre li fem mirar una pel·lícula on hi apareixin autobusos.

PAS 3: Motivar el nen amb experiències pròpies dels familiars més pròxims mentre aquest s'ho passa bé jugant.

PAS 4: L'àvia li regala al seu nét una joguina en forma d'autobus i li explica de manera divertida com són els autobusos i els avantatges de fer-lo servir. 

PAS 5: Dur el nen a l'estació d'autobusos perquè pugui parlar amb un dels conductors i fer que aquest li expliqui què fa durant un dia laboral; sense que el nen puji a l'autobus. 

PAS 6: De camí al parc, aturar-se en una parada de busos i fer-li pujar uns quants graons i, d'aquesta manera fer-li veure que hi ha molta gent que hi puja i que no té por.

PAS 7: Proposar-li d'anar a un parc d'atraccions amb la condició de fer-ho en autobus.

PAS 8: Fer-lo pujar a un autobus i deixar que s'hi assegui una estona duent a sobre l'autobus de joguina que li havia regalat l'àvia. Un cop dins comparar la joguina amb el bus de debò.

PAS 9: Després del fet d'haver vist un autobus per dins, motivar-lo per què en faci un dibuix.

PAS 10: Pujar en un autobus amb la família i fer un viatge al parc d'atraccions, tal i com havíem proposat anteriorment.

CONCLUSIONS

L'associació d'idees és un procés d'aprenentatge en el qual hi intervenen en gran mesura les respostes que donem a certs estímuls. Perquè es pugui dur a terme l'aprenentage un individu ha d'estar exposat a un estímul prèviament preparat per l'investigador i, d'aquesta manera poder condicionar la resposta que aquest efectuarà posteriorment.

El procés de dessensibilització sistemàtica pot donar molt bons resultats en alguns tipus de fòbies, com ara l'anterior, però actualment hi ha altres tècniques (a part d'aquesta) que poden ser més eficaces en casos més complicats.
La modificació d'una conducta apresa però, pot ser un procés més o menys llarg i, no sempre fàcil d'aconseguir. Cada persona posseeix característiques diferents i, per això hi haurà enfocaments que funcionaran amb unes i amb d'altres no; un fet imprescindible perquè funcioni però, és que hi ha d'haver certa continuïtat en cada un dels passos que es duran a terme, els quals han d'ésser progressius per arribar a superar els problemes (en el cas de la pràctica, una fòbia). Això sí, se seguirà endavant sempre que la persona que tingui la fòbia sigui capaç d'avançar, ja que forçar a una persona podria tenir un efecte contraproduent.
La dessensibilització sistemàtica és una tècnica que a vegades pot funcionar a la primera o que, en comptes d'això s'hagi d'anar refent a mesura que es duu a terme perquè: no hi ha els suficients passos, aquests estan desordenats, el pacient no es veu capaç de seguir i s'han de modificar... És una tècnica en què no es poden preveure els resultats, sinó que s'ha d'esperar a veure com reacciona el pacient; no es manté una estructura estable.