Pràctica fonaments psicologia: Introspecció

Definició:
la introspecció és pot considerar una capacitat de reflexió en estat conscient de la ment que permet una observació dels processos mentals individuals i propis de la mateixa persona, els quals poden ser molt variats, ja que abarca des de sons o imatges fins a records o pensaments més complexos.

Pràctica Introspectiva :
Milers de pensaments passen pel nostre cervell al llarg del dia i, quan duus a terme una pràctica d'introspecció poden aparèixer idees, sons, records, imatges...

En el meu cas, durant la introspecció (que va durar uns 10 minuts), durant els primers minuts no aconseguia deixar de pensar en la pràctica que havia de fer, com l'havia de fer... Vaig intentar distreure'm mirarnt diferents punts visuals i escoltant els sons que només se senten quan s'està en silenci.
Primer vaig coemençar a pensar en el que havia de fer aquella tarda i diverses preocupacions relacionades amb treballs, exàmens... A partir d'aquestes idees, els pensaments es van començar a desviar i vaig començar a pensar en coses molt diverses.
En aquesta estona que vaig dedicar a la introspecció, vaig mantenir una conversa amb mi mateixa referent a records o preocupacions, que és una pràctica que em resulta bastant familiar. En certs moments, també em venien a la ments temes musicals que havia escoltat el dia anterior o també records de situacions en les quals m'havia trobat feia pocs dies, normalment acompanyades d'imatges estàtiques i en moviment...

Va ser una experiència interessant i, el temps que hi vaig dedicar va passar de manera molt ràpida; és a dir, no és una situació incòmoda ni es passa una mala estona. És una prova per veure que el cervell no deixa mai d'actuar i que, dels milers o milions d'idees que tenim al dia algunes les fem servir i les altres les descartem i oblidem, ja que sinó no podríem suportar la pressió. 

Conclusions:
Em va costar deixar que la ment deixés enrere la idea de com fer aquesta pràctica i poder pensar en altres temes, ja que si seguia d'aquesta manera no podria dur a terme una "observació" gaire ben elaborada. Quan vaig aconseguir pensar en moltes de les altres idees que tenia m'adonava que passava d'una a una altra en qüestió de molt poc temps i, algunes vegades no hi havia cap relació o connexió entre dues idees consecutives.
Quan un es proposa dur a terme una pràctica com aquesta a vegades és difícil no dirigir la ment cap a una direcció o altra, en canvi, quan un està relaxat sense pensar en res concret el cervell no para de donar voltes a diferents temes en què en altres moments ni tan sols hauria pensat. En el meu cas, el moment en què sol passar és just abans de dormir quan no estàs massa cansat i t'adorms de seguida perquè llavors estàs completament sol amb els teus pensaments; sense distraccions de cap tipus.
Vaig poder comprovar que els records, sumen el conjunt de totes les sensacions, és a dir, en un record hi ha sons, imatges, idees, emocions, sentiments, idees sobre què podria haver passat... Per aquest motiu potser són als que vaig dedicar més estona. També vaig dedicar molta estona a "el que podria passar" és a dir, les preocupacions i quina seria la manera més eficaç d'afrontra-les.

En resum, és una pràctica interessant que mostra que l'activitat del cervell no cessa en cap moment, que sempre hi ha una veu interior per guiar els pensaments i idees i que, és una activitat que requereix no pensar una estona en el que estàs fent.