Distorsions cognitives

El concepte de distorsions cognitives és diferent segons el paradigma que l’estudia i hi busca solucions:

·         Conductisme radical: la teràpia per a les distorsions no es basa en el procés mental, sinó en la conducta. Des d’aquest model, l’únic factor que determina la conducta és l’ambient, ja que segueixen uns esquemes rígids que no deixen cap paper als processos mentals (si no es veuen no existeixen):

Estímul à Resposta: esquema que va utilitzar Watson.

Estímul à Resposta à Conseqüència: esquema que va utilitzar Skinner.

En aquest conductisme radical però,  es limita molt l’estudi d’aquestes distorsions i, només ajuda a entendre la conducta, però no l’explica (no explica, per exemple, perquè davant d’un mateix estímul hi ha persones que actuen de manera diferent).

·         Cognitivisme: és capaç d’explicar algunes de les mancances del conductisme a partir d’un esquema en el qual sí hi ha cabuda per als processos mentals i per a l’organisme.

En el cognitivisme, abans que l’estímul provoqui una resposta directa, aquesta és  processada per l’organisme; és a dir, l’organisme pensa, decideix, sent...

Aquestes dues maneres de pensar, van intentar trobar un remei per a les distorsions cognitives. Són esquemes equivocats d’interpretar els fets i que generen múltiples conseqüències negatives, algunes d’elles són:

A.      Alteracions emocionals fruit de la creença en els pensaments negatius.

B.      Conflictes en les relacions amb els altres a partir d’interpretacions errònies que generem a partir de pensaments negatius i probablement incorrectes...

El model conductista radical defensa que es basa en un aprenentatge en el qual un no té control de la situació.

El model conductista defensa que si pensem de manera pessimista un acabarà deprimit dins un cercle viciós del qual serà molt difícil sortir.

Beck i Ellis van arribar a la conclusió que hi ha diferents maneres de pensar i que, algunes són millors i d’altres pitjors. Segons ells, no podem decidir què passa, però sí com afrontar-ho.

TERÀPIA RACIONAL EMOTIVA (A. Ellis): és una teràpia conductista que intenta fer una substitució dels pensaments distorsionats per altres que siguin més apropiats.

TERÀPIA COGNITIVA (A. T. Beck): es basa en el cognitivisme i té en compte els estímuls i les respostes que dóna l’organisme en relació a aquests primers.

Tant Ellis com Beck  van elaborar una llista de distorsions cognitives i els dos actuen sobre la manera de pensar dels pacients i busquen alternatives millors a els pensaments distorsionats.

Pràctica à Glòria Grau, Anna Peroliu i Raquel Nierga

Generalització excessiva:

1.       He suspès un examen, segur que no n’aprovaré mai cap.

2.       M’he banyat al mar i m’ha picat una medusa, no m’hi banyaré més perquè em tornaran a picar.

Associació selectiva:

1.       L’alumne ha comès un petit error en un exercici de l’examen. Creu que la resta de l’examen que ha fet bé no val la pena i que li ha sortit molt malament.

2.       L’alumne s’ha quedat uns segons en blanc durant l’exposició oral i creu que li ha sortit fatal.

Polarització:

1.       Ens donen la nota d’un treball i m’adono que és més baixa que la dels companys que estan a prop meu. Tothom ho fa millor que jo. 

2.       Quan estic conduint i tinc pressa, em trobo un semàfor en vermell. Sempre em trobo tots els semàfors en vermell.

Desqualificació d’allò positiu:

1.       Tothom s’ho havia passat d’allò més bé a la festa, però per culpa meva va ser un desastre. Ho vaig espatllar per arribar tard.

2.       Durant la reunió he fet comentaris molt encertats, però ha estat un desastre per un comentari inapropiat.

Lectura de pensament:

1.       El meu amic ha arribat tard a la cita perquè no volia quedar amb mi.

2.       El dia de la festa dues amigues es presenten amb el mateix vestit. La primera pensa que la segona s’ha posat aquell vestit perquè sap que li queda millor.

Endevinar el futur:

1.       Segur que quan arribi a la taquilla ja no hi haurà entrades.

2.       Abans d’anar a una entrevista de feina ja penso que no m’agafaran perquè no sóc prou bo.

Magnificació i minimització:

1.       El meu amic no m’ha pogut portar a la reunió. M’ha fallat.

2.       Hem guanyat el concurs perquè hi he pogut participar, però no té cap importància perquè ho podria haver fet qualsevol. 

Raonament emocional:

1.       Em sento contenta, m’anirà bé el dia.

2.       Estic trista, perdrem el partit.

Etiquetar:

1.       Un dia va arribar tard, en comptes de tenir un problema puntual, és un despreocupat.

2.       No vaig ser capaç de construir la maqueta, en comptes de no saber fer tasques manuals, sóc un inútil.

Auto inculpació:

1.       La meva amiga va patir un accident de cotxe perquè jo anava amb ella.

2.       El xicot l’ha deixada perquè som amigues.

Personalització:

1.       Com que em vaig presentar a les eleccions el meu partit va perdre.

2.       Com que no vaig jugar el partit, no vam guanyar.

Imperatiu:

1.       No he pogut dormir 8 hores, per tant, el dia m’anirà malament; hauria d’haver anat a dormir més aviat.

2.       Li vaig dir una mentida i ara no em creurà, li hauria d’haver dit la veritat.

Conclusions

Les distorsions cognitives són problemes que ens poden afectar a tots en un moment determinat, de manera que ens sentim més tristos que de costum. Quan és un fet puntual, és a dir, que no es repeteix constantment i no afecta de manera negativa tot el que fem, no és un problema del qual ens hauríem de preocupar gaire, ja que no resulta estrany tenir idees i pensaments com aquests en moments en els quals ens sentim més insegurs o vulnerables.  

En veure els diferents tipus de distorsions que existien em vaig adonar que algunes vegades un pot pensar de manera equivocada amb gran facilitat. Una de les distorsions que crec que pot haver tingut més gent, és la de “lectura de pensament” o “endevinar el futur”. Ningú no pot saber què pensen els altres, però de totes maneres intentem endevinar-ho; és un fet que creiem que ens pot ajudar a decidir com hem d’actuar, però en el fons no serveix de res perquè mai podrem tenir garanties que allò que hem deduït sigui correcte.

Encara que el fet d’intentar llegir el pensament sigui inútil, és una d’aquelles distorsions que més practiquem; la qual jo he experimentat algunes vegades.

El problema greu d’aquestes distorsions és quan una persona no pot deixar de pensar d’aquella manera i entra en un cercle viciós, ja que d’aquesta manera tots el pensaments i sentiments negatius arribaran a afectar la vida quotidiana d’aquesta persona.

Hi ha molts tipus de distorsions cognitives i, tot i que alguna d’elles en pugui portar a pensar en positiu (ex. personalització: si no hagués arreglat la situació hauríem perdut el client), la visió de la realitat és incorrecta. Quan ens trobem en una situació així, un pot arribar a pensar que és l’únic que fa les coses bé i, d’aquesta manera empitjorar les relacions socials amb els seus companys. Les distorsions cognitives constants, siguin del tipus que siguin, comportaran conseqüències negatives per aquelles persones que les pateixen.

En els últims casos que he descrit, és necessària una teràpia per a solucionar el problema; per poder fer efectiva una teràpia però, és essencial tenir clar el propòsit que es vol assolir i quin és l’objecte d’estudi. Per aquest motiu, em sembla molt encertada la idea de Beck i Ellis de proposar un llistat amb els diferents tipus de distorsions i les seves corresponents definicions. Segons el meu punt de vista és fonamental ja que, si no tens clar quin és el trastorn del pacient no el podràs ajudar a sortir de la situació en la qual es troba. També és cert que una tasca d’aquestes característiques és complexa, ja que hi ha molts tipus diferents de distorsions cognitives i, algunes d’elles són molt semblants o fins i tot són una combinació de les anteriors. A més, s’ha de vigilar quines s’incorporen a la llista i quines no ja que, com havia passat anteriorment amb els manuals de diagnòstic, n’hi ha que potser no són un “trastorn” pròpiament dit i que, per tant, una cura no sigui necessària.  

Les teràpies presentades per Beck i Ellis contra aquest tipus de distorsions se centren en canviar la manera de pensar tan negativa dels pacients i buscar alternatives a aquestes ja que, és cert que no podem decidir què ens però sí com afrontar o posicionar-nos davant situacions difícils.