Cinquena Pràctica: Complex d’Èdip

Recerca

En el desenvolupament humà, es distingeixen diferents fases durant la infància i, segones Freud, les diferents fases són les següents:

Fase oral: està relacionada amb la funció oral i alimentària, ja que l’infant troba plaer en l’acte de succionar i alimentar-se; la qual cosa es deu al fet que és la primera via per descarregar la seva tensió.

Fase sàdica i anal: està relacionada amb la funció del control dels esfínters.

Fase fàl·lica: està relacionada amb el descobriment dels genitals i la diferència de sexes. És en aquesta etapa, entre els 3 i els 5 anys, quan apareix la libido i, també els complexos d’Èdip i d’Electra que explicaré més endavant.

Període de latència: es presenta als 6/7 anys i, és un període durant el qual els nens/es no volen sentir parlar de qüestions relacionades amb el sexe.

Fase genital: durant la pubertat reapareix l’interès per la sexualitat, la qual ja comença a orientar-se cap a la finalitat reproductiva.

COMPLEX D’ÈDIP

En la psicoanàlisi, el complex d’Èdip (també anomenat conflicte edípic), es refereix al conjunt d’emocions i sentiments infantils caracteritzats per la presència simultània i ambivalent de desitjos amorosos i hostils cap als progenitors. Aquest és un concepte central de les teories inicials de Sigmund Freud i, aquest el  defineix com: desig inconscient de mantenir una relació sexual amb el progenitor del sexe oposat i d’eliminar el pare del mateix sexe.

Freud però, descriu dos conceptes més:

·         El complex d’Èdip positiu: odi cap al progenitor rival del mateix sexe i atracció sexual inconscient cap al progenitor del sexe oposat.

·         El complex d’Èdip negatiu: amor cap al progenitor del mateix sexe, així com la rivalitat i rebuig cap al progenitor del sexe oposat.

HISTÒRIA DEL COMPLEX

El concepte va ser desenvolupat per Sigmund Freud, qui es va inspirar en el mite d’Èdip de la mitologia grega clàssica. Èdip és fill del rei Layo, el qual, per evitar que es compleixi la predicció d’un oracle (seria assassinat pel seu fill), el lliura a un servent perquè l’abandoni. Aquest últim però, aconsegueix que l’aculli el rei de Corint. Quan Èdip creix però, escolta rumors sobre que els reis de Corint no són els seus pares de debò i consulta l’oracle de Delfos, el qual li revela que matarà el seu pare i es casarà amb la seva mare. 

En efecte, la predicció es compleix i, en descobrir la veritat la mare d’Èdip se suïcida i ell, incapaç de suportar el que ha fet es treu els ulls i abandona la ciutat.

La primera vegada que apareix el concepte en l’obra de Freud és l’any 1910. A partir d’aquesta idea, Carl Jung va desenvolupar de forma anàloga el “complex d’Electra”, descrit com: atracció sexual inconscient que sent una nena cap al seu pare. Freud però, mai va acceptar aquesta idea, ja que es contraposava amb les teories desenvolupades. Per Freud, es manifesta en els dos sexes, però no evolucionen de la mateixa manera ni són simètrics.

En el seu llibre Tòtem i tabú (1913), Freud defensa la universalitat dels conceptes: el defensa a través d’un mite propi en el qual l’escenari és una època indeterminada i primitiva on els homes vivien en agrupacions dominades per un mascle poderós i tirànic que tenia el privilegi de posseir les femelles. Un dia, els mascles joves decideixen rebel·lar-se contra el pare i l’assassinen i se’l mengen. El penediment i els sentiments de culpa van portar a instaurar un altre ordre social basat en la exogàmia (prohibició de posseir les dones del clan) i el totemisme (una figura que substitueix simbòlicament al pare).

Freud però, conclou que el pare mort té més autoritat que el viu, ja que l’obediència retroactiva que se li presta es basa en el sentiment de culpa; les prohibicions del totemisme (l’incest i matar el tòtem) representen els desitjos inconscients del conflicte edípic.

IMPLICACIONS DEL COMPLEX

El conflicte s’ha de solucionar per possibilitar el desenvolupament de la sexualitat del nen. En l’inconscient es posa en funcionament el “complex de castració”. El complex de castració representa la por de perdre el fal·lus a les mans del seu pare i, en la dona la constatació que ha estat castrada (suposen que tots posseeixen fal·lus). Aquest temor dels homes implica la sortida del complex d’Èdip pels nens i l’entrada per les nenes, ja que li dóna la culpa a la mare per no haver-lo fabricat bé.

SOLUCIÓ DEL CONFLICTE

A mesura que el nen creix, es forma el superjò, que prohibeix l’incest. Les aspiracions libidinals són inhibides en relació al sexe i canviades en mocions tendres. Amb això s’inicia el període de latència: es cancel·la i es destrueix el complex. 

En el seu desig de superar-lo, el nen tracta d’assemblar-se al seu rival i s’hi identifica; el pare es torna un model per al nen. Succeeix el mateix amb les nenes, tot i que no de manera simètrica.

 

COMPLEX D’ELECTRA

És el terme proposat per Carl Gustav Jung per designar la contrapartida femenina del complex d’Èdip. És un concepte psicològic que procura explicar la maduració de la dona i consisteix en una atracció afectiva de la nena en la figura del pare.

Segons Jung, és comú a totes les nenes en algun moment de la infància i, la fixació afectiva pot generar una situació de rivalitat amb la mare que sol durar uns 2 anys i es resol de manera natural.

Al contrari que els nens, la situació passa més inadvertida perquè les nenes tenen un vincle molt estret amb les mares; la qual cosa els dificulta mantenir la competitivitat amb les mares.

ORIGEN DEL NOM

Segons la mitologia grega, Electra va venjar la mort del seu pare (Agamèmnon), assassinat per la seva esposa o, segons el mite l’amant d’aquesta. Electra va animar al seu germà perquè els assassinés a tots dos.

FORMES D’ACTUACIÓ

El pare ha de posar una barrera generacional entre ell i la nena i  fer-li entendre que ell estima la mare i que allò no és el que realment vol. La nena assumirà la seva derrota i es disposarà a buscar un altre amor.

REFLEXIONS

El complex d’Èdip proposat per Freud descriu una fase de la infància que, tot i que pot passar més o menys inadvertida, la passen la majoria de nens i nenes.

La definició de Freud és un punt molt important en la psicoanàlisi, ja que pretén explicar el funcionament psíquic de les persones i l’estructuració de la personalitat a partir d’aquest complex i la seva superació; ja que tant si se supera com no, té un paper molt important en el comportament de les persones adultes i els traumes que aquestes puguin patir. Amb això vull dir que, depenen del desenvolupament, evolució i resolució del complex es podran descriure quins símptomes es presentaran i com ho faran en les diferents patologies.

La manera d’evolucionar dels nens i les nenes són diferents i, això pot ser causat perquè en aquella època hi havia desigualtat entre homes i dones. Pel fet que uns i altres es defineixen per diferents trets i possessions havien de ser tractats de manera diferent.

El fet de sentir el pare com un rival és cert en la majoria dels casos, però en el cas que no hi hagués pare o que aquest hagués estat substituït per una altra persona, crec que el complex es desenvoluparia d’igual manera. En el primer cas però, no hi hauria objecte contra qui dirigir la rivalitat i cabria la possibilitat que el nen en busqués un altre. Tant en el primer com en el segon cas, l’objecte de major atenció de la mara podria ser del mateix sexe, de manera que la teoria de Freud sobre la rivalitat amb el mateix sexe podria no ser  vàlida.

Si es pogués donar aquest cas, s’hauria de replantejar la font d’aquesta rivalitat; per Freud és fruit dels desitjos sexuals i la libido (la qual cosa, per ell, era la causa de tots els traumes psicològics durant la seva primera etapa) però, si no fos aquest cas podria ser una manera de respondre l’autoritat i la repressió que representa el pare o la persona que en fa la funció pel nen.

Freud correlaciona el complex d’Èdip amb el complex de castració, la qual cosa fa pensar en una possible superioritat de l’home sobre la dona. Aquest punt de vista juntament amb la diferenciació de l’evolució del complex entre nens i nenes, podria ser considerat ofensiu en la societat actual, ja que és una societat que defensa la igualtat entre homes i dones malgrat les diferències naturals de l’espècie.