Causalitat circular

L’enfocament sistèmic tracta de comprendre el funcionament de la societat des d’una perspectiva holística i integradora. En aquest tipus d’enfocament, l’important són les relacions entre els components del sistema; és a dir, el problema no és individual de la persona, sinó que aquest es troben en les diferents relacions que l’individu manté i no són estables.

La diferència amb els altres enfocaments és que, aquest, no es dedica a l’individu de forma aïllada perquè el problema no està en la dinàmica interna d’aquest. L’enfocament sistèmic pot decidir atendre les persones que envolten la persona que manifesta el problema. El sistema on viu aquesta persona no és saludable i, per això, s’ha de tractar el conjunt o part del sistema.

Segons els defensors de l’enfocament sistèmic, no es poden conèixer les causes exactes que influeixen en el comportament de les persones perquè hi ha moltes influències i totes són diferents; aquest coneixement però, tampoc és necessari per a solucionar el problema. 

Quan el professional decideix intervenir, aquest passa a formar part també del sistema del pacient i, a vegades, pot ser que aquesta intervenció no sigui funcional (iatrogènia).

   

Des d’aquest enfocament sistèmic s’han proposat diverses teories, algunes de les quals són:

·       Teoria General de Sistemes (TGS)

·       Teoria Cibernètica

Aquestes dues teories exposen que tots els elements d’un sistema estableixen relacions mútues entre cada un d’ells. Entre tots els membres d’un sistema existeix una interacció constant que els influeix.

CAUSALITAT LINEAL: es refereix al fet que quan es produeix una situació “A”, després esdevindrà una situació “B”. Evidencia el fet que una influència és causa del problema.

CAUSALITAT CIRCULAR: es refereix també al fet que quan es produeix una situació, aquesta comporta l’aparició d’una altra. La diferència amb la causalitat lineal és que, en aquesta no se sap quina de les dues situacions va aparèixer primer.

Se sap com funciona, però no se sap quina és la causa i quina la conseqüència; les influències són a la vegada causa i conseqüència.

GREGORY BATESON

Gregory Bateson va ser un antropòleg que va dedicar part de la seva vida a estudiar tribus indígenes.

Mentre estudiava aquestes tribus, va descobrir que hi havia dos tipus de relacions que s’establien entre els éssers humans:

1.  Relacions simètriques: aquelles en les quals la interacció entre els participants s’efectua de manera semblant.

2.  Relacions complementàries: aquelles en les quals la interacció entre els participants s’efectua de manera diferent.

Tan les relacions simètriques com les complementàries poden esdevenir constructives o destructives. També es poden produir en escalada o en desescalada.

 PRÀCTICA 8: Causalitat circular

1. simètrica constructiva: una parella decideix les activitats per al cap de setmana per a millorar la seva relació

-       L’home posa per escrit aquelles activitats que li agradaria fer el pròxim cap de setmana.

-       L’home tria una activitat per al cap de setmana de totes les que havia apuntat anteriorment.

-       Ho posa en comú amb la parella i, a aquesta li ha de semblar bé per poder-la tirar endavant.

-       Fan l’activitat.

-       La dona posa per escrit aquelles activitats que li agradaria fer el pròxim cap de setmana.

-       La dona tria una activitat de totes aquelles que havia apuntat anteriorment.

-       Ho posa en comú amb la parella.

-       Fan l’activitat.

2. simètrica destructiva: a dues amigues els agrada el mateix noi i es barallen per l’objectiu

-       Les dues noies es critiquen d’amagat per fer cada malament l’altra.

-       La primera queda amb el noi d’amagat de l’altra.

-       La segona se n’assabenta i s’ofèn.

-       La primera, que ha quedat amb el noi, menteix a la segona per intentar excusar-se.

-       La segona no es creu l’amiga i, també queda amb el noi.

3. complementària constructiva: una empresa intenta motivar els seus empleats per a millorar la producció

-       L’empresa selecciona el personal de manera objectiva.

-       L’empresa dóna opcions per al transport.

-       S’estableix un pacte entre tots perquè els horaris siguin els més convenients.

-       S’intenta variar una mica la rutina laboral.

-       Es fonamenta un lloc de treball favorable.

-       Augmenta la productivitat, els beneficis, milloren les relacions personals...

4. complementària destructiva: un noi es compra un cotxe nou i molesta els veïns

-       El noi aparca on vol sense pensar en els altres.

-       Els altres l’adverteixen de les conseqüències.

-       El noi no en fa cas i es posa a tocar el clàxon a qualsevol hora.

-       Molesta a l’altra gent, la qual el denúncia a la policia.

-       Intimida als altres usuaris de la via.

-       La policia el detén.

Adela Navarro, Raquel Nierga i Marta Godino

REFLEXIONS

L’enfocament sistèmic està dirigit a tot aquell conjunt de persones que no tenen problemes psicològics deguts a una patologia. Per a aquest tipus de persones que no pateixen cap trastorn, sinó que tenen problemes amb les relacions de la seva vida diària, l’enfocament sistèmic pot resultar molt beneficiós, ja que s’aconsegueix que la persona que presenta els símptomes d’una relació poc saludable no se sent la causa del problema.

D’aquesta manera, no existeix tanta pressió sobre aquesta persona; amb aquest tipus d’enfocament es tracta tot el conjunt sistèmic o part d’aquest. El resultat d’això és que el pacient no se sent pressionat ni culpable del que passa i, d’aquesta manera resultarà més fàcil poder trobar una solució al problema. L’enfocament sistèmic no es basa en una causalitat lineal, sinó que es basa en la causalitat circular. Utilitzant aquest tipus de causalitat, es pretén fer veure que el comportament humà és més complicat del que pot semblar a simple vista, ja que són molts els factors i variables que ens influencien al llarg de la vida. La causalitat circular accepta el fet de no conèixer la causa exacta del problema i, es basa en el fet que totes les influències que rep una persona són a la vegada causes i conseqüències.

El problema que es presenta però, quan el pacient o, la resta dels membres del sistema no volen anar a la consulta del psicòleg. En aquest tipus de situacions, suposo que el psicòleg haurà de buscar altres estratègies per actuar indirectament en els individus i, així intentar solucionar el problema.

Un altre aspecte important d’aquest enfocament és que, quan el psicòleg decideixi intervenir, passarà a formar part del sistema; quan passa això, aquest ha d’ésser capaç de veure si la seva actuació és funcional o empitjora la situació per decidir quin serà el següent pas. 

L’enfocament sistèmic es basa en la interacció constant dels membres d’un sistema i, per aquest motiu, el problema no pot ser individual. Els éssers humans vivim en societat i, per aquesta raó el fet d’establir diferents relacions és inevitable; a causa d’aquestes relacions, tots estem exposats a la influència de la gent que ens envolta i, per aquest motiu, qualsevol activitat que els altres facin o deixin de fer ens afecta en gran mesura.

Algunes d’aquestes relacions però, poden no resultar saludables, la qual cosa esdevé un problema; aquests problemes es produeixen quan una relació és destructiva i continuada, ja que si és un fet puntual dins una bona relació no presentarà cap problema en aquesta. El problema s’agreuja quan la relació és destructiva i cada cop els conflictes són més difícils de solucionar.

Tal com va dir Gregory Bateson, hi ha diferents tipus de relacions: les relacions complementàries són importants perquè cada un dels seus membres és dependent de l’altre pel fet que la manera d’actuar d’uns i altres són diferents. En aquest tipus de relacions un membre és capaç de dur a terme certes accions que l’altre no pot fer i, s’ajuden mútuament dins les seves possibilitats.

En les relacions simètriques, en canvi, el membres que la componen actuen de manera similar. Aquestes relacions, a diferència de les anteriors, gaudeixen d’un cert grau d’independència, ja que els seus membres no necessiten els altres per a subsistir. Quan aquestes relacions són bones però, fan que un se senti millor amb si mateix i els objectius comuns són més fàcils d’assolir.

Les relacions esmentades anteriorment però, poden ser constructives o destructives. En el primer cas, la relació s’enfortirà i farà feliços els membres del sistema, però en el cas que siguin destructives, la magnitud que assoleixi pot resultar en problemes psicològics. El problema de les relacions destructives és que, la majoria de vegades van en escalada i, les conseqüències dels actes cada vegada són més greus.

Quan les relacions són d’aquest tipus, el millor és trobar una solució que acontenti els seus membres (sigui per mitjà dels esforços d’ells o mitjançant la intervenció d’un psicòleg) o que, en el cas que no es pugui deixar la relació abans de fer-se més mal.