Diagrama Sistèmic

L’enfocament sistèmic defensa que els éssers humans s’integren en diversos grups, en els qual s’han de sentir a gust. A partir del moment en què les relacions mantingudes deixen de ser saludables apareix el problema i, és quan comencen a treballar els psicòlegs defensors de l’enfocament sistèmic.

Un dels grups que qualsevol ésser humà forma part és la família (entre molts altres) i, Salvador Minuchin és un dels autors que s’ha dedicat a estudiar aquest grup i va proposar la “teràpia familiar estructurada”.

Per a Minuchin, un dels conceptes claus de la teoria era el fet d’ésser necessària una jerarquia. Segons l’autor, la jerarquia determina els diferents nivells i graus de responsabilitat; quanta més responsabilitat es tingui dins el grup, més elevat serà el poder de decisió dins el mateix. El poder però, ha d’estar ben gestionat, la qual cosa implica que no sigui un poder autoritari.

Minuchin defensa també que el poder l’han de gestionar els pares; quan aquesta jerarquia es desestabilitza, es presentaran problemes en el grup. Tot i que les famílies han canviat i evolucionat al llarg del temps totes tenen unes estructures determinades; aquestes estructures però, no determinen els graus de benestar dels seus membres.

Un altre concepte molt important en la seva teoria és el fet que existeixin fronteres entre els diversos subgrups que hi ha dins la família (pares, germans...). Hi ha tres tipus de fronteres, de les quals només una és l’adequada segons l’autor:

1.    Frontera rígida: aquest tipus de frontera no és adequada pel fet que no existeix cap tipus de comunicació entre els subgrups i la gestió del poder esdevé estrictament autoritària.

2.    Frontera laxa: aquest tipus de frontera tampoc és adequada pel fet que la pot traspassar tothom. El problema d’aquesta frontera és que el poder podria ser gestionat per qualsevol (ex. els fills gestionen l’economia de la casa)

3.    Frontera flexible: aquesta és l’única frontera adequada pel fet que permet i garanteix la comunicació entre els diversos subgrups. En aquest cas, el poder és gestionat pels pares però, els fills poden fer-hi les seves aportacions.

Els diferents tipus de relacions es poden representar per mitjà de:

Ø  Genograma: representa l’estructura d’una organització

Ø  Diagrama sistèmic: plasma de forma gràfica el conjunt de relacions que es donen dins un sistema i el funcionament de l’organització.

Pràctica 9: Diagrama Sistèmic

GENOGRAMA

El genograma anterior representa una família, les relacions dels quals han patit alguns trencaments.

D’una primera relació entre un home de 49 anys i una dona de 47, que actualment s’ha trencat, han nascut dues noies de 15 i 19 anys que s’han quedat a viure amb la mare.

El pare, ha format una relació informal amb una dona també de 49 anys, la qual ha trencat la relació amb la seva antiga parella de 50 anys. De l’antiga relació d’aquesta dona han nascut tres fills de 13, 16 i 17 anys respectivament, els quals s’han quedat a viure amb la mare.

DIAGRAMA SISTÈMIC

En el diagrama sistèmic anterior hi ha representades les relacions d’un grup d’amic en un moment determinat.

Dues noies de 16 i 17 anys tenen un conflicte manifest. La primera noia també té un conflicte manifest amb el seu xicot, però l’han desviat cap a un amic de 18 anys que manté una bona relació d’amistat amb la primera noia de 17 anys.

El xicot de la noia de 16 anys, té un conflicte ocult amb un amic, el qual té una relació excessiva amb la seva xicota de 18 anys. Aquesta última parella ha fet una aliança per intentar que les dues amigues barallades facin les paus i es tornin a portar bé. Mentrestant, l’amiga de 17 anys que està barallada amb la de 16, ha format una coalició amb una altra amiga de 17 anys en contra de la relació excessiva dels seus amics.

Ania Pérez i Raquel Nierga

REFLEXIÓ

Un diagrama sistèmic, a diferència d’un genograma, reflecteix de manera gràfica el funcionament d’una organització. Gràcies a aquest sistema podem observar quines relacions s’estableixen en un grup de persones en un moment determinat.

L’ús d’aquests diagrames està estretament relacionat amb l’enfocament sistèmic, en el qual tots els éssers humans pertanyen dins de grups que s’anomenen sistemes. Són útils per als psicòlegs perquè donen molta informació sobre la situació que s’està vivint; els genogrames només representen l’estructura de l’organització i, aquesta no determina el grau de benestar dels membres d’un grup. El fet que el diagrama sistèmic doni informació de la situació emocional que es viu entre els diferents membres, la qual afecta al benestar de les persones, fa que sigui més fàcil determinar els problemes d’un sistema.

Els grups que més han canviat al llarg del temps han estat les famílies i les parelles, ja que les normes de la societat  també han canviat i hi ha més llibertat alhora d’estructurar les relacions.

Un dels sistemes que més s’han treballat és la família, en la qual és necessària una jerarquia. La jerarquia determina els diferents graus de responsabilitat i, amb això els graus de poder. La jerarquia és necessària per gestionar el poder de forma adequada i, això no es pot fer si un no és responsable. En el cas d’una família, la responsabilitat recau en els pares, ja que consideren què és el millor en aquell moment i tenen presents les conseqüències d’allò que fan. Sense aquesta responsabilitat, el poder s’utilitzarà incorrectament i apareixeran problemes dins el sistema.

Aquesta jerarquia i el poder poden estar estructurats de maneres diferents, però perquè la convivència sigui la millor possible, el poder ha d’estar en mans dels pares però, al mateix temps els fills i/o altres membres del sistema han de tenir la seva oportunitat de donar la seva opinió en alguns aspectes. És cert que hi ha d’haver algunes fronteres, perquè hi ha aspectes en què els nens no poden actuar, però és necessària una comunicació perquè cap dels membres se senti desplaçat del grup i, així la convivència sigui millor. Si una jerarquia és autoritària hi pot haver problemes per part d’aquells que sempre estiguin sotmesos i obligats a obeir.

Quan es donen aquests problemes i, entre els membres del grup no el saben solucionar s’ha de recórrer a un psicòleg. La seva feina es veu facilitada pel diagrama sistèmic, ja que permet analitzar la situació que s’està vivint i hi apareixen tots els membres implicats.