Diagrama Sistèmic

L’enfocament sistèmic defensa que els éssers humans s’integren en diversos grups, en els qual s’han de sentir a gust. A partir del moment en què les relacions mantingudes deixen de ser saludables apareix el problema i, és quan comencen a treballar els psicòlegs defensors de l’enfocament sistèmic.

Un dels grups que qualsevol ésser humà forma part és la família (entre molts altres) i, Salvador Minuchin és un dels autors que s’ha dedicat a estudiar aquest grup i va proposar la “teràpia familiar estructurada”.

Per a Minuchin, un dels conceptes claus de la teoria era el fet d’ésser necessària una jerarquia. Segons l’autor, la jerarquia determina els diferents nivells i graus de responsabilitat; quanta més responsabilitat es tingui dins el grup, més elevat serà el poder de decisió dins el mateix. El poder però, ha d’estar ben gestionat, la qual cosa implica que no sigui un poder autoritari.

Minuchin defensa també que el poder l’han de gestionar els pares; quan aquesta jerarquia es desestabilitza, es presentaran problemes en el grup. Tot i que les famílies han canviat i evolucionat al llarg del temps totes tenen unes estructures determinades; aquestes estructures però, no determinen els graus de benestar dels seus membres.

Un altre concepte molt important en la seva teoria és el fet que existeixin fronteres entre els diversos subgrups que hi ha dins la família (pares, germans...). Hi ha tres tipus de fronteres, de les quals només una és l’adequada segons l’autor:

1.    Frontera rígida: aquest tipus de frontera no és adequada pel fet que no existeix cap tipus de comunicació entre els subgrups i la gestió del poder esdevé estrictament autoritària.

2.    Frontera laxa: aquest tipus de frontera tampoc és adequada pel fet que la pot traspassar tothom. El problema d’aquesta frontera és que el poder podria ser gestionat per qualsevol (ex. els fills gestionen l’economia de la casa)

3.    Frontera flexible: aquesta és l’única frontera adequada pel fet que permet i garanteix la comunicació entre els diversos subgrups. En aquest cas, el poder és gestionat pels pares però, els fills poden fer-hi les seves aportacions.

Els diferents tipus de relacions es poden representar per mitjà de:

Ø  Genograma: representa l’estructura d’una organització

Ø  Diagrama sistèmic: plasma de forma gràfica el conjunt de relacions que es donen dins un sistema i el funcionament de l’organització.

Pràctica 9: Diagrama Sistèmic

GENOGRAMA

El genograma anterior representa una família, les relacions dels quals han patit alguns trencaments.

D’una primera relació entre un home de 49 anys i una dona de 47, que actualment s’ha trencat, han nascut dues noies de 15 i 19 anys que s’han quedat a viure amb la mare.

El pare, ha format una relació informal amb una dona també de 49 anys, la qual ha trencat la relació amb la seva antiga parella de 50 anys. De l’antiga relació d’aquesta dona han nascut tres fills de 13, 16 i 17 anys respectivament, els quals s’han quedat a viure amb la mare.

DIAGRAMA SISTÈMIC

En el diagrama sistèmic anterior hi ha representades les relacions d’un grup d’amic en un moment determinat.

Dues noies de 16 i 17 anys tenen un conflicte manifest. La primera noia també té un conflicte manifest amb el seu xicot, però l’han desviat cap a un amic de 18 anys que manté una bona relació d’amistat amb la primera noia de 17 anys.

El xicot de la noia de 16 anys, té un conflicte ocult amb un amic, el qual té una relació excessiva amb la seva xicota de 18 anys. Aquesta última parella ha fet una aliança per intentar que les dues amigues barallades facin les paus i es tornin a portar bé. Mentrestant, l’amiga de 17 anys que està barallada amb la de 16, ha format una coalició amb una altra amiga de 17 anys en contra de la relació excessiva dels seus amics.

Ania Pérez i Raquel Nierga

REFLEXIÓ

Un diagrama sistèmic, a diferència d’un genograma, reflecteix de manera gràfica el funcionament d’una organització. Gràcies a aquest sistema podem observar quines relacions s’estableixen en un grup de persones en un moment determinat.

L’ús d’aquests diagrames està estretament relacionat amb l’enfocament sistèmic, en el qual tots els éssers humans pertanyen dins de grups que s’anomenen sistemes. Són útils per als psicòlegs perquè donen molta informació sobre la situació que s’està vivint; els genogrames només representen l’estructura de l’organització i, aquesta no determina el grau de benestar dels membres d’un grup. El fet que el diagrama sistèmic doni informació de la situació emocional que es viu entre els diferents membres, la qual afecta al benestar de les persones, fa que sigui més fàcil determinar els problemes d’un sistema.

Els grups que més han canviat al llarg del temps han estat les famílies i les parelles, ja que les normes de la societat  també han canviat i hi ha més llibertat alhora d’estructurar les relacions.

Un dels sistemes que més s’han treballat és la família, en la qual és necessària una jerarquia. La jerarquia determina els diferents graus de responsabilitat i, amb això els graus de poder. La jerarquia és necessària per gestionar el poder de forma adequada i, això no es pot fer si un no és responsable. En el cas d’una família, la responsabilitat recau en els pares, ja que consideren què és el millor en aquell moment i tenen presents les conseqüències d’allò que fan. Sense aquesta responsabilitat, el poder s’utilitzarà incorrectament i apareixeran problemes dins el sistema.

Aquesta jerarquia i el poder poden estar estructurats de maneres diferents, però perquè la convivència sigui la millor possible, el poder ha d’estar en mans dels pares però, al mateix temps els fills i/o altres membres del sistema han de tenir la seva oportunitat de donar la seva opinió en alguns aspectes. És cert que hi ha d’haver algunes fronteres, perquè hi ha aspectes en què els nens no poden actuar, però és necessària una comunicació perquè cap dels membres se senti desplaçat del grup i, així la convivència sigui millor. Si una jerarquia és autoritària hi pot haver problemes per part d’aquells que sempre estiguin sotmesos i obligats a obeir.

Quan es donen aquests problemes i, entre els membres del grup no el saben solucionar s’ha de recórrer a un psicòleg. La seva feina es veu facilitada pel diagrama sistèmic, ja que permet analitzar la situació que s’està vivint i hi apareixen tots els membres implicats.

NECESSITATS HUMANES

Els principals defensors de l’enfocament humanista van ésser Carl Rogers i Abraham Maslow; els quals creien que l’ésser humà era bo per naturalesa si les condicions de vida d’aquests són les adequades.

Abraham Maslow va ser format dins el conductisme, però al continent americà també van arribar influències de la psicoanàlisi freudiana. Maslow però, no compartia les idees conductistes ni de la psicoanàlisi; d’aquesta manera va idear una altra forma de pensament:  la psicologia humanista.

Maslow no estava d’acord amb els conductistes perquè es creia que la ment humana era neutra i, per tant, la conducta es podia modificar només basant-se en el condicionament operant.  Tampoc estava d’acord amb la psicoanàlisi perquè defensava que la part més forta de la nostra ment  era allò que calia contrarestar; és a dir, la naturalesa humana era dolenta.

A partir d’aquestes reflexions, Maslow postula un nou model per entendre el comportament de les persones i poder intervenir quan aquest resulti perjudicial.  Maslow va veure els aspectes positius de les persones de forma innata; es diferencia del conductisme precisament per ser innat i que no s’entreni.  Les condicions de vida perquè aquests aspectes siguin positius però, han d’ésser bones.

Maslow va defensar també que egoisme i altruisme tenien definicions similars: si les persones cobreixen primerament les seves necessitats, aquestes segurament actuaran millor en les situacions socials, és a dir, estaran més disposats a ajudar les altres persones.

NECESSITAT: tot allò que, si no es cobreix fa que la persona afectada emmalalteixi o mori.

Arran d’aquesta definició, dir que Maslow es va dedicar fonamentalment a l’estudi de persones plenament humanes, la qual cosa vol dir que estudiava:

1.       Persones que tinguessin satisfetes totes les necessitats (fisiològiques, psíquiques i espirituals) en un moment determinat.

2.       Persones que vetllessin per al compliment de les necessitats anteriors.

TEORIA DE LA MOTIVACIÓ HUMANA

Segons aquesta teoria, Maslow divideix els diferents tipus de necessitats i les agrupa en cinc. Aquests grups però, els distribueix en una piràmide, en la qual ordena les necessitats segons l’ordre d’importància.

Les necessitats de la base de la piràmide i, per tant, les més importants (segons Maslow) són les fisiològiques (ex. dormir, menjar, beure...). Les següents necessitats són les de seguretat (ex.  seguretat a casa, de salut, de feina...). La franja següent de necessitats són totes aquelles relacionades amb l’amor i les relacions personals. Després, bé la importància de l’autoestima, confiança en un mateix... i per últim, segons Maslow, també és molt important l’autorealització o la sensació de tenir èxit en alguns aspectes de la vida.

Els problemes apareixen quan es capgira l’ordre primordial d’aquestes necessitats. Això és així, per exemple, quan un ideal polític (que seria la punta de la piràmide) porta les persones a dur a terme una vaga de fam.

Maslow definia el suïcidi i la malaltia com a manca de necessitats. La diferència entre el primer i el segon és que, en el primer cas la manca de necessitats és total en un o més dels grups mencionats anteriorment.

PRÀCTICA 6: NECESSITATS HUMANES

·         Comportament constructiu: manera d’actuar mitjançant la qual s’assoleix la necessitat i, en la qual tothom en surt beneficiat.

·         Comportament destructiu: manera d’actuar mitjançant la qual s’assoleix la necessitat però que, en el transcurs algú hi surt perjudicat.

·         Comportament fallit: manera d’actuar mitjançant la qual no s’assoleix la necessitat autèntica.

Necessitats Fisiològiques: necessitat d’aprimar-se

-          Comportament constructiu: mantenir una dieta equilibrada i fer esport.

-          Comportament destructiu: No menjar per veure’s amb massa pes i emmalaltir (anorèxia).

-          Comportament fallit: intentar mantenir una dieta i seguir menjant entre hores.

Necessitats de Seguretat: necessitat de seguretat en la parella

-          Comportament constructiu: enfortir el vincle amb la parella per mitjà de sincerar-se l’un amb l’altre, parlar, compartir més coses de la seva vida diària...

-          Comportament destructiu: establir una vigilància constant sobre l’altre membre de la parella i establir un alt nivell de control.

-          Comportament fallit: desvincular la parella d’altres contextos: família, amics...

Necessitats d’Afecte: necessitat d’aconseguir noves amistats

-          Comportament  constructiu: fer diferents activitats que aportin alguna cosa bona a la persona i conèixer gent en aquests contextos.

-          Comportament destructiu: unir-se a un grup sense ésser gens beneficiós per a un mateix i seguir amb la gent que s’hi coneix.

-          Comportament fallit: tractar d’imposar-se als altres.

Necessitats d’Autoestima: necessitat de tenir més confiança en un mateix

-          Comportament constructiu: assistir a teràpies per a millorar la confiança i seguir els consells que s’hi donin.

-          Comportament destructiu: tractar els altres de manera diferent per tal de fer-los sentir inferiors.

-          Comportament fallit: canviar la manera d’ésser per aconseguir l’aprovació dels altres.

Necessitats d’Autorealització: necessitat d’ésser més creatiu

-          Comportament constructiu: apuntar-se a classes d’art per a millorar les capacitats creatives.

-          Comportament destructiu: fer pintades als espais comuns del lloc on es viu.

-          Comportament fallit: copiar l’estil d’altres pintors.

Marta Godina, Raquel Nierga i Khaoula Chentouf

REFLEXIONS

A diferència del conductisme o la psicoanàlisi, l’enfocament humanista que planteja Maslow defensa els aspectes positius innats de l’ésser humà.

En els dos primers corrents psicològics, els professionals donen la culpa del que passa al pacient, és a dir, que el problema es troba en ells i s’ha d’intervenir només en aquelles persones que presenten els símptomes. L’enfocament humanista, en canvi, troba els problemes en l’entorn que envolta aquestes persones, de manera que els problemes vénen tots de l’exterior, quan les condicions de vida del pacient no són adequades.

Per a Maslow, els problemes es presenten quan una de les necessitats humanes no es troba completa.

Segons aquest autor, una necessitat és tot allò que si no es cobreix ens posa malalts o ens mata. Crec que la definició de Maslow és encertada perquè moltes vegades pensem que necessitem una cosa i, quan l’hem aconseguida ens adonem que només era un caprici i, en realitat no la fem servir o no ens serveix d’utilitat.

Una necessitat és allò que si no podem aconseguir ens afectarà de manera negativa ja sigui físicament o psíquicament.  La majoria de necessitats que creiem tenir en l’actualitat són coses supèrflues per a garantir-nos una comoditat superior, però el fet de no tenir-les no ens perjudicaria tan com per emmalaltir o morir.

Totes les necessitats van ser distribuïdes per Maslow en una piràmide per a poder ser classificades.

Segons la piràmide, les més importants són les necessitats fisiològiques. Segons la meva opinió, aquestes són les més importants perquè quan aquestes no estan cobertes, un només busca la manera de poder satisfer-les. També és perquè quan no es cobreixen les necessitats alimentàries, el cos es deteriora ràpidament; la necessitat de dormir, en canvi, deteriora tant el cos com la ment. Això és així, perquè quan no es dorm un està més cansat i la capacitat de raonar també es veu disminuïda.

     

Causalitat circular

L’enfocament sistèmic tracta de comprendre el funcionament de la societat des d’una perspectiva holística i integradora. En aquest tipus d’enfocament, l’important són les relacions entre els components del sistema; és a dir, el problema no és individual de la persona, sinó que aquest es troben en les diferents relacions que l’individu manté i no són estables.

La diferència amb els altres enfocaments és que, aquest, no es dedica a l’individu de forma aïllada perquè el problema no està en la dinàmica interna d’aquest. L’enfocament sistèmic pot decidir atendre les persones que envolten la persona que manifesta el problema. El sistema on viu aquesta persona no és saludable i, per això, s’ha de tractar el conjunt o part del sistema.

Segons els defensors de l’enfocament sistèmic, no es poden conèixer les causes exactes que influeixen en el comportament de les persones perquè hi ha moltes influències i totes són diferents; aquest coneixement però, tampoc és necessari per a solucionar el problema. 

Quan el professional decideix intervenir, aquest passa a formar part també del sistema del pacient i, a vegades, pot ser que aquesta intervenció no sigui funcional (iatrogènia).

   

Des d’aquest enfocament sistèmic s’han proposat diverses teories, algunes de les quals són:

·       Teoria General de Sistemes (TGS)

·       Teoria Cibernètica

Aquestes dues teories exposen que tots els elements d’un sistema estableixen relacions mútues entre cada un d’ells. Entre tots els membres d’un sistema existeix una interacció constant que els influeix.

CAUSALITAT LINEAL: es refereix al fet que quan es produeix una situació “A”, després esdevindrà una situació “B”. Evidencia el fet que una influència és causa del problema.

CAUSALITAT CIRCULAR: es refereix també al fet que quan es produeix una situació, aquesta comporta l’aparició d’una altra. La diferència amb la causalitat lineal és que, en aquesta no se sap quina de les dues situacions va aparèixer primer.

Se sap com funciona, però no se sap quina és la causa i quina la conseqüència; les influències són a la vegada causa i conseqüència.

GREGORY BATESON

Gregory Bateson va ser un antropòleg que va dedicar part de la seva vida a estudiar tribus indígenes.

Mentre estudiava aquestes tribus, va descobrir que hi havia dos tipus de relacions que s’establien entre els éssers humans:

1.  Relacions simètriques: aquelles en les quals la interacció entre els participants s’efectua de manera semblant.

2.  Relacions complementàries: aquelles en les quals la interacció entre els participants s’efectua de manera diferent.

Tan les relacions simètriques com les complementàries poden esdevenir constructives o destructives. També es poden produir en escalada o en desescalada.

 PRÀCTICA 8: Causalitat circular

1. simètrica constructiva: una parella decideix les activitats per al cap de setmana per a millorar la seva relació

-       L’home posa per escrit aquelles activitats que li agradaria fer el pròxim cap de setmana.

-       L’home tria una activitat per al cap de setmana de totes les que havia apuntat anteriorment.

-       Ho posa en comú amb la parella i, a aquesta li ha de semblar bé per poder-la tirar endavant.

-       Fan l’activitat.

-       La dona posa per escrit aquelles activitats que li agradaria fer el pròxim cap de setmana.

-       La dona tria una activitat de totes aquelles que havia apuntat anteriorment.

-       Ho posa en comú amb la parella.

-       Fan l’activitat.

2. simètrica destructiva: a dues amigues els agrada el mateix noi i es barallen per l’objectiu

-       Les dues noies es critiquen d’amagat per fer cada malament l’altra.

-       La primera queda amb el noi d’amagat de l’altra.

-       La segona se n’assabenta i s’ofèn.

-       La primera, que ha quedat amb el noi, menteix a la segona per intentar excusar-se.

-       La segona no es creu l’amiga i, també queda amb el noi.

3. complementària constructiva: una empresa intenta motivar els seus empleats per a millorar la producció

-       L’empresa selecciona el personal de manera objectiva.

-       L’empresa dóna opcions per al transport.

-       S’estableix un pacte entre tots perquè els horaris siguin els més convenients.

-       S’intenta variar una mica la rutina laboral.

-       Es fonamenta un lloc de treball favorable.

-       Augmenta la productivitat, els beneficis, milloren les relacions personals...

4. complementària destructiva: un noi es compra un cotxe nou i molesta els veïns

-       El noi aparca on vol sense pensar en els altres.

-       Els altres l’adverteixen de les conseqüències.

-       El noi no en fa cas i es posa a tocar el clàxon a qualsevol hora.

-       Molesta a l’altra gent, la qual el denúncia a la policia.

-       Intimida als altres usuaris de la via.

-       La policia el detén.

Adela Navarro, Raquel Nierga i Marta Godino

REFLEXIONS

L’enfocament sistèmic està dirigit a tot aquell conjunt de persones que no tenen problemes psicològics deguts a una patologia. Per a aquest tipus de persones que no pateixen cap trastorn, sinó que tenen problemes amb les relacions de la seva vida diària, l’enfocament sistèmic pot resultar molt beneficiós, ja que s’aconsegueix que la persona que presenta els símptomes d’una relació poc saludable no se sent la causa del problema.

D’aquesta manera, no existeix tanta pressió sobre aquesta persona; amb aquest tipus d’enfocament es tracta tot el conjunt sistèmic o part d’aquest. El resultat d’això és que el pacient no se sent pressionat ni culpable del que passa i, d’aquesta manera resultarà més fàcil poder trobar una solució al problema. L’enfocament sistèmic no es basa en una causalitat lineal, sinó que es basa en la causalitat circular. Utilitzant aquest tipus de causalitat, es pretén fer veure que el comportament humà és més complicat del que pot semblar a simple vista, ja que són molts els factors i variables que ens influencien al llarg de la vida. La causalitat circular accepta el fet de no conèixer la causa exacta del problema i, es basa en el fet que totes les influències que rep una persona són a la vegada causes i conseqüències.

El problema que es presenta però, quan el pacient o, la resta dels membres del sistema no volen anar a la consulta del psicòleg. En aquest tipus de situacions, suposo que el psicòleg haurà de buscar altres estratègies per actuar indirectament en els individus i, així intentar solucionar el problema.

Un altre aspecte important d’aquest enfocament és que, quan el psicòleg decideixi intervenir, passarà a formar part del sistema; quan passa això, aquest ha d’ésser capaç de veure si la seva actuació és funcional o empitjora la situació per decidir quin serà el següent pas. 

L’enfocament sistèmic es basa en la interacció constant dels membres d’un sistema i, per aquest motiu, el problema no pot ser individual. Els éssers humans vivim en societat i, per aquesta raó el fet d’establir diferents relacions és inevitable; a causa d’aquestes relacions, tots estem exposats a la influència de la gent que ens envolta i, per aquest motiu, qualsevol activitat que els altres facin o deixin de fer ens afecta en gran mesura.

Algunes d’aquestes relacions però, poden no resultar saludables, la qual cosa esdevé un problema; aquests problemes es produeixen quan una relació és destructiva i continuada, ja que si és un fet puntual dins una bona relació no presentarà cap problema en aquesta. El problema s’agreuja quan la relació és destructiva i cada cop els conflictes són més difícils de solucionar.

Tal com va dir Gregory Bateson, hi ha diferents tipus de relacions: les relacions complementàries són importants perquè cada un dels seus membres és dependent de l’altre pel fet que la manera d’actuar d’uns i altres són diferents. En aquest tipus de relacions un membre és capaç de dur a terme certes accions que l’altre no pot fer i, s’ajuden mútuament dins les seves possibilitats.

En les relacions simètriques, en canvi, el membres que la componen actuen de manera similar. Aquestes relacions, a diferència de les anteriors, gaudeixen d’un cert grau d’independència, ja que els seus membres no necessiten els altres per a subsistir. Quan aquestes relacions són bones però, fan que un se senti millor amb si mateix i els objectius comuns són més fàcils d’assolir.

Les relacions esmentades anteriorment però, poden ser constructives o destructives. En el primer cas, la relació s’enfortirà i farà feliços els membres del sistema, però en el cas que siguin destructives, la magnitud que assoleixi pot resultar en problemes psicològics. El problema de les relacions destructives és que, la majoria de vegades van en escalada i, les conseqüències dels actes cada vegada són més greus.

Quan les relacions són d’aquest tipus, el millor és trobar una solució que acontenti els seus membres (sigui per mitjà dels esforços d’ells o mitjançant la intervenció d’un psicòleg) o que, en el cas que no es pugui deixar la relació abans de fer-se més mal.